Etapa Cremada.

Pasará per vacances, quan la majoría de la gent, les institucions, els governants i el seny estiguin de festa i sigui l'hora que sigui es ferá de nit. Una selecta banda de trilers aseguts al voltant de la mesa del parlament català, treurán d'un calaix la nova legalitat i, fent trampa un cop més, llençarán l'antiga legalitat al destructor que va empassar-se en el seu día les auditades finances del Palau de la música. Amb aixó, ens llençarán al barranc del éxit impossible.
La vergonya no haurà estat la derrota del independentisme, el colapse del procés ni el fracàs del sobiranisme exaltat. La vergonya haurà estat el fanatisme, l'engany i la mentida dels polítics sectaris i oportunistes que no han estat a l'altura que el seu poble mereix.

Ningú s'ha de sentir vençut, humiliat ni derrotat. Qui ens han portat en aquest jardí han estat els qui ens han confós i menyspreat en benefici, no dels seus ideals, sinó dels seus foscos i inconfessables interessos personals i partidistes. Hem estat, uns i altres, víctimes d'un sistema que no podem seguir tolerant, a qui, per dignitat ens hem d'enfrontar.

Després d'aquesta infernal aventura propiciada per noms com Zapatero, Pujol, Mas, Rajoy, Puigdemont, Junqueres i tants altres, és l'hora de què els ciutadans ens tornem a unir enfront d'un sistema que sols ens ha aportat pobresa i confrontació. 

Ha estat una experiència especialment dolorosa pels qui han renunciat per un temps a pensar per si mateixos, fent confiança de bona fè als líders que reunien tantíssimes persones. Però també ha estat una etapa aburrida, incòmode i dolorosa, que ha mostrat amb massa feqüencia la feblesa dels lligams d'amistat i dins de les propies families que haurien de estar per sobre de les diferències d'opinió sobre entelèquies tant volubles.